Sant Jordi 2009

Proves de com penjar una foto.

Manifest del 31 de desembre

Fa, gairebé, 800 anys un jove rei de la corona catalanoaragonesa, de qui enguany se celebra el vuitè centenari del naixement, entrava triomfador a la medima Mayurca musulmana sota els colors d’aquestes quatre barres vermelles que tenim aquí i que, d’ençà, han esdevingut símbol de la nostra comunitat.

Repoblà l’illa d’il·lusionats pagesos i pageses catalans que emprengueren una arriscada aventura en una terra, aleshores, llunyana, perillosa i hinòspita amb l’objectiu de prosperar com a poble.

Per tal de commemorà el naixement d’aquest poble i recordar-ne les arrels i procedència, cada 31 de desembre aquests repobladors tragueren aquesta bandera, anomenada estendard, que avui en dia s’exposa a l’ajuntament de Palma. El pas del temps dignificà de tal manera aquesta diada que la convertí en la festa nacional més antiga d’Europa, tot i que avui roman una mica oblidada.

Per això, reivindicam la significació d’aquesta data com a autèntica Diada de Mallorca i demanam a la ciutadania que es mobilitzi perquè aquesta demanda sigui assumida pel Consell de Mallorca. Que es prengui consciència de la importància de la Diada del 31 de Desembre que recorda que aquí, a Mallorca, tenim una cultura i llengua pròpia que ha perviscut durant més de 800 anys.

Per aquesta raó, també volem fer una crida als catalanoparlants a prendre un paper actiu en l’impuls del procés de normalització lingüística. Cal que totes les persones que senten com a pròpia la nostra llengua es mobilitzin i que siguin agents del seu ús normal a tots els àmbits de la vida social.

No volem que els nouvinguts ens acusin, moltes vegades amb raó, que els mallorquins som un poble tancat i poc integrador. Que no es queixin que tothom els xerra en castellà i que no poden integrar-se.

A més a més, també demanam als catalanoparlants que mantenguin una actitud de reivindicació constant dels drets lingüístics davant l’administració pública, l’empresa privada i en qualsevol àmbit de la vida social. Feim una crida al conjunt de la societat perquè es mobilitzi a favor del nostre dret a decidir com a poble.

I, sobretot, exigim que el somni d’aquells primers repobladors de formar un poble al voltant de la llengua i cultura que el rei en Jaume instaurà, pervisqui a les futures generacions de mallorquins i malllorquines.

Qui som?

L'Obra Cultural Balear és una entitat que fa més de quatre dècades que fa feina per la llengua, la cultura i el país. Una tasca que passat per diferents etapes, condicionades per circumstàncies polítiques i socials diverses. El context a què es varen enfrontar els fundadors de l'entitat, en plena època franquista, és molt diferent a l'actual, caracteritzat per la consolidació del sistema democràtic i autonòmic, encara que estigui encara ben enfora del que caldria per aconseguir el reconeixement dels drets culturals i nacionals als quals hem d'aspirar com a país. En qualsevol cas, la situació actual és, certament, paradoxal: l'autonomia va ser creada amb diverses finalitats, entre les quals la de promoure la llengua i la cultura pròpies del país, defensar el patrimoni cultural i natural i impulsar l'autoreconeixement i l'autoestima dels ciutadans d'aquest país, després d'anys de persecució i menysteniment. Doncs bé, sembla que els actuals governants s'hagin entestat en corrompre aquest esperit fundacional i facin servir l'autogovern per atacar les senyes d'identitat que compartim amb la resta dels Països Catalans.

La junta directiva actual, que va iniciar la seva tasca a finals de 2005, va prendre com a prioritat reforçar la xarxa social de l'entitat i augmentar-ne el nombre de socis. També vàrem considerar important canviar de local i acabar les obres de Can Alcover, que haurà de compartir en el futur les funcions de Casa Museu dedicada a la figura del poeta; de centre cultural obert a la creativitat dels artistes mallorquins i internacionals; i de nova seu social de l'entitat. La nova junta també es va marcar altres eixos de feina: reivindicar el màxim d'autogovern per a Balears, impulsar mobilitzacions a favor de la nostra llengua i cultura, promoure la integració dels nouvinguts i contribuir a la dinamització cultural del nostre país.

Una part d'aquests objectius ja s'ha començat a materialitzar. Durant aquest temps l'entitat ha disposat d'un cos de treballadors i de voluntaris altament implicats amb aquests objectius, a qui no podrem agrair mai prou la seva feina. Sense ells i sense la força que ens donen els socis no podríem avançar cap a la utopia que representa una societat més lliure, més culta i més conscient dels seus drets culturals i nacionals i cap a un país (uns països) amb un autogovern ple i amb dret a decidir sobre ell mateix. Amb la vostra ajuda ho aconseguirem.